
Joc de Badalona
2025
Tauromàquia
Els toros s’havien prohibit a Catalunya arran de la crema de convents al 1835 a Barcelona en el motí popular denominat bullangues. El 25 de juliol, festa de Sant Jaume, es celebrà una cursa de braus amb la plaça plena a vessar. Els toros i els toreros van ser tan dolents que el públic va començar a protestar. La cridòria va degenerar en motí. La massa popular va arrossegar el darrer toro pels carrers de Barcelona al crit de “Morin els frares!”. Al capvespre es va calar foc a tots els convents del centre de la ciutat, sense que les autoritats intervinguessin, malgrat les campanes dels convents demanant auxili, i que els revoltats impedien actuar als bombers. Els aldarulls continuaren i el 5 d’agost els obrers en atur cremaren la fàbrica Bonaplata on s’havia instal·lat la primera màquina de vapor de Catalunya. Posteriorment, a la dècada del 1880, la festa dels braus va experimentar una gran popularitat a tota Espanya. Catalunya i Badalona no en foren l’excepció. La instància presentada a l’ajuntament per l’empresari badaloní Cebrià Torras per construir una plaça de toros en uns terrenys de la ciutat va aixecar força polseguera. Havia de tenir capacitat per a 10000 persones. Però el projecte va enfrontar-se, des del primer dia, amb l’oposició de la pràctica majoria dels regidors, sobretot per considerar-ho un espectacle que, com a les bullangues de Barcelona, podia excitar a la massa popular a les revoltes, a més que creien que només atrauria públic foraster i no local. Sembla ser que, finalment, el projecte no va arribar a bon port i no es va arribar a construir.
Sabríeu dir quin edifici es va construir en l’emplaçament on s’havia d’haver aixecat la plaça de toros del senyor Torras?
A poc a poc, la burgesia local va abandonar l’espectacle taurí, les corrides van perdre qualitat i van entrar en decadència. Cada vegada es feien menys curses de braus a Catalunya i moltes places del país van acabar sent enderrocades cap a finals del segle XIX. No obstant, la passió taurina a la nostra ciutat no va cessar. Ja en ple segle XX es van disputar diverses curses de braus en places portàtils i alguns van ser els toreros nascuts a Badalona. A tall d’exemple, l’any 1952, amb el vistiplau de l’alcalde Maristany, es va inaugurar una plaça de toros desmuntable, anomenada “Las Banderas”, a tocar de la plaça de Pep Ventura, en el qual s’hi volia celebrar tot tipus d’espectacles i esdeveniments. Tenia cabuda per unes 2700 persones i era tan gran com la plaça de Las Arenas de la capital catalana. Es va inaugurar la nit del 26 de juliol, amb un gran èxit de públic, amb l’actuació de la banda còmicotaurina “El Empastre” amb el seu espectacle singular que combinava música humorística valenciana i una corrida de toros amb el torero Antonio Rangel. A l’endemà, diumenge, es va repetir el mateix programa però amb el torero Pepe Martínez. Cap a finals d’aquell any, fins i tot, s’hi va presentar també la famosa motorista Aresta que torejava des de la seva motocicleta. Un dels toreros badalonins va néixer a la ciutat el 1976. Es va presentar amb trenta anys com a novillero a la plaça de toros de Torremolinos però no va debutar fins tres anys després a Las Ventas. L’any 2000 va aconseguir fer el salt o l’alternativa, com s’anomena en terminologia taurina, a Estepona, esdevenint matador de toros oficial autoritzat per participar en qualsevol corrida de toros amb d’altres toreros d’igual categoria.
Sabríeu dir amb quin nom artístic es coneix el torero que va apadrinar-lo en aquesta cerimònia?
Des del 1980, i durant trenta-cinc anys, el barri de Sant Joan de Llefià celebrava les seves festes amb la tradicional “suelta de vaquillas” a la plaça que es muntava al Parc del Gran Sol, fins que el 2015 (tot i que, el Parlament de Catalunya ja havia aprovat la prohibició de les corrides de toros anys abans) es va substituir per concerts d’alta volada. I aquí es va posar punt i final a la tauromàquia a Badalona. Justament, un dels màxims representants de la Generació del 98, també era un gran amant de la cultura taurina, la qual cosa queda ben reflectit en la seva obra literària. La plaça de la ciutat que porta el seu nom va ser remodelada no fa pas gaires anys, entre el 2018 i el 2020.
Sabríeu dir quin és el perímetre interior del pentàgon irregular que queda definit a la plaça, en metres?
Com funciona?
Cada dia et proposem 3 preguntes sobre Badalona.
Respon, suma punts i puja al rànquing!
Al final del joc, els primers classificats guanyaran premis.
Participa-hi cada dia i demostra què saps de la teva ciutat!