A poc a poc, la burgesia local va abandonar l’espectacle taurí, les corrides van perdre qualitat i van entrar en decadència. Cada vegada es feien menys curses de braus a Catalunya i moltes places del país van acabar sent enderrocades cap a finals del segle XIX. No obstant, la passió taurina a la nostra ciutat no va cessar. Ja en ple segle XX es van disputar diverses curses de braus en places portàtils i alguns van ser els toreros nascuts a Badalona. A tall d’exemple, l’any 1952, amb el vistiplau de l’alcalde Maristany, es va inaugurar una plaça de toros desmuntable, anomenada “Las Banderas”, a tocar de la plaça de Pep Ventura, en el qual s’hi volia celebrar tot tipus d’espectacles i esdeveniments. Tenia cabuda per unes 2700 persones i era tan gran com la plaça de Las Arenas de la capital catalana. Es va inaugurar la nit del 26 de juliol, amb un gran èxit de públic, amb l’actuació de la banda còmicotaurina “El Empastre” amb el seu espectacle singular que combinava música humorística valenciana i una corrida de toros amb el torero Antonio Rangel. A l’endemà, diumenge, es va repetir el mateix programa però amb el torero Pepe Martínez. Cap a finals d’aquell any, fins i tot, s’hi va presentar també la famosa motorista Aresta que torejava des de la seva motocicleta. Un dels toreros badalonins va néixer a la ciutat el 1976. Es va presentar amb trenta anys com a novillero a la plaça de toros de Torremolinos però no va debutar fins tres anys després a Las Ventas. L’any 2000 va aconseguir fer el salt o l’alternativa, com s’anomena en terminologia taurina, a Estepona, esdevenint matador de toros oficial autoritzat per participar en qualsevol corrida de toros amb d’altres toreros d’igual categoria.