El Joc de Badalona

Accedir al joc

He oblidat la contrasenya

Instruccions de desempat

LA MÚSICA, LLENGUATGE UNIVERSAL

Us convidem a fer un petit viatge per la història de la música a Badalona. Ens traslladem primer al darrer terç de segle XVIII, la nostra ciutat era llavors una petita vila de pagesos, pescadors, alguns menestrals, i amb prou feines hi havia professionals liberals com metges o apotecaris. Probablement els artistes no abundaven, potser com a molt un mestre de capella a la parròquia de Santa Maria, a més de que els nostres avantpassats gaudien de la música a les festivitats o fins i tot cantant ells mateixos cançons populars. En aquest context va néixer, en una família d'artesans, un religiós badaloní que va sobresortir com a mestre d'escolania i en la composició de música sacra. Exclaustrat els darrers anys de la seva vida a causa de la desamortització del seu convent, la seva mort va ser recordada per un notable crític musical. Ens sabeu dir quina va ser la darrera adreça completa del seu domicili?

RESPOSTA: Músics nascuts a Badalona al segle XVIII no en deu haver-hi gaires. Està documentat el religiós mercedari Pere Pasqual Ferreras, que disposa d'article a la Viquipèdia. En aquesta enciclopèdia se'ns diu que va morir el 1849, i si es feia una cerca a l'hemeroteca el Diario de Barcelona de 19 de juny de 1849recollia la notícia del traspàs de Ferreras. Dos dies més tardva sortir una nota biogràfica, que explica una mica la seva vida. En tot cas, en cap de les dues notícies sortia l'adreça del religiós; aquí calia pensar que en els registre de defunció s'acostuma a fer constar el darrer domicili del difunt. D'acord amb el que recollia el diari, i també com diu la Gran Enciclopèdia Catalana, Ferreras va morir a Barcelona. A l'Arxiu Municipal de Barcelona es conserven llibres de registre civil des de la dècada de 1830-40, ja digitalitzats al seu catàleg digital, i per tant es podia buscar el registre defunció de Ferreras. Com, a més, tenim la data aproximada de mort, al final calia cercar les defuncions del mes de juny i anàvem a parar al Llibre 2 de defuncions de 1849, al registre 1719. En aquest assentament deia que el seu domicili era la plaça de Santa Anna, núm. 4, pis 1r, i com que no dèiem on havia mort i demanàvem l'adreça completa calia incloure la localitat, Barcelona.

Avancem en el temps, al llarg del segle XIX tenim documentats alguns músics, per exemple a Francesc d'A. Argemí i Casamada, instal·lat a Vinaròs i el fons del qual es conserva a l'Arxiu Històric de la nostra ciutat, i a finals de segle van destacar l'Acadèmia i la Banda Arnús, fundades pel banquer Evarist Arnús, i encomanada la seva direcció al mestre Jeroni Burrull i Carbó, el fill del qual també va ser un notable músic. Amb tot, no hi havia escoles municipals, a començaments de segle XX, a causa d'això van aparèixer diverses acadèmies privades. Una d'elles estava dirigida per una dona resident al carrer d'en Guixeras. Curiosament, ella i el seu marit van morir el mateix any. Podeu dir-nos amb quants dies de diferència van publicar-se les seves esqueles en un conegut diari fundat per dos germans igualadins?

RESPOSTA: A aquesta pregunta la clau era que es tractava d'una acadèmia situada al carrer d'en Guixeras. Poc o molt s'hauria anunciat a la premsa, així fent una petita cerca a l'hemeroteca digital ARCA i concretament només amb el títol de Gent Nova, apareixia notícies i anuncies d'aquest establiment fundat per Antònia Sesat de Pinós. Per cercar les esqueles d'ambdós calia esbrinar el diari, que no era massa difícil d'endevinar, perquè aquest conegut diari va ser fundat pels germans Godó d'Igualada, és a dir, parlem de La Vanguardia. Cercant per "Antonia Sesat" sortia l'esquela de Francesc Pinós Alabareda el 20 de gener de 1931, i la d'Antònia Sesat Virgil el 8 de novembre del mateix any. Amb qualsevol comptador de dies entre dues dates que corren per Internet (o bé comptant manualment) donava la xifra de 292 dies entre les dates de publicació de les dues esqueles.

A la mateixa època, i després de la desaparició de la Banda Arnús, l'Ajuntament va crear la Banda Municipal de Música. Poc abans de la seva formació, el consistori va anar adquirint tots els instruments musicals i els vestits dels seus integrants, que inicialment havien de ser una trentena i, finalment, es va aprovar que fossin un total de cinquanta individus. Com us podeu imaginar, hi havia una gran varietat d'instruments. Just al carrer on va néixer un compositor badaloní el 1896 trobareu una petita mostra d'instruments musicals exposats als aparadors d'algunes botigues. A quin establiment comercial hi ha exposat l'instrument de vent metall que, cinquanta-sis dies després de l'aprovació de la creació de la banda per part de l'Ajuntament, va aprovar comprar per formar part de la mateixa?

RESPOSTA: Segons podem llegir a El Eco de Badalona del 5 de maig del 1900 , l'Ajuntament va aprovar la creació de la Banda Municipal de Música en la sessió celebrada el darrer dimecres, per tant, el dia 2 de maig. Si comptem 56 dies després del 2 de maig tenim que el dimecres 27 de juny es celebra el ple municipal, en el qual s'acorda la compra d'un bombardí i dos clarinets per a la banda municipal, recollit al Eco de Badalona del 30 de juny del 1900 o bé podíeu consultar també els llibres d'actes, que també estan disponibles digitalitzats al web del Museu de Badalona. Com que la pregunta demana per un instrument de vent metall només ens podem referir al bombardí, que justament està exposat a l'aparador de la botiga Atmosfera Showroom, al carrer de Canonge Baranera, 22, just a l'edifici on va néixer el compositor Antoni Botey i Badia l'any 1896.




El Burot