És prou conegut que el Baró de Maldà sortia del seu palau del carrer del Pi, a Barcelona, per venir a la seva casa de Badalona. Com ell, a mitjans del segle XIX, altres nobles barcelonins venien sovint cap a casa nostra sortint, però, de l'actual seu d'una institució regulada al capítol Vè del títol II del nostre malmès Estatut.
En aquella època l'entrada de la finca badalonina d'aquests altres nobles estava situada en una riera.
Riera amunt, a mà esquerra, trobareu una masia que va pertànyer a un conegut prohom de la nostra ciutat. Des de la riera sobretot en veureu un mur, decorat amb diversos medallons amb la inicial del cognom d'aquest prohom.
Entre els dos darrers medallons que trobem seguint per la riera el perímetre d'aquesta masia, i una vegada el mur ja ha girat seguint un caminet que trenca a l'esquerra, hi ha una balustrada.
Per contestar correctament la pregunta calia descobrir que la institució que s'amagava sota aquesta perorata estatutària era el Consell de Garanties Estatutàries, que té la seu a Barcelona al Palau Centelles, un palau que a partir del s.XIX es va conèixer pel nom dels seus propietaris en aquell moment, els ducs de Solferino.
Quan ja teniem els ducs de Solferino, immediatament ens situàvem per força a Cal Comte, al Castell de Gotmar, la finca badalonina de la seva propietat.
L'entrada a Cal Comte havia estat sempre per la Riera de Pomar. Per tant, tirant amunt per aquella riera, des de l'alçada de Cal Comte, a mà esquerra, haviem d'anar buscant el mur dels medallons. I el trobàvem de seguida. Era la masia de can Cabra, també coneguda com Can Bosch. Per això hi havia la B. La B de Bosch. Vicenç Bosch, el de l'anís del Mono, la va comprar a finals del segle XIX. Just quan el mur gira per el corriol que et mena cap al camí de Can Miravitges, trobavem els dos darrers medallons, entre els quals hi havia una balustrada, amb 20 forats, 20!"