El Joc de Badalona

El Burot

Benvolguts/des participants:

A continuació teniu el text, les preguntes i les respostes del desempat de l’edició d’El Joc de Badalona de l’any 2018. 

Un viatge gasós

Badalona, vila de pagesos i pescadors, va experimentar notables canvis al llarg del segle XIX. Des de 1848, la inauguració de la línia de tren de Barcelona a Mataró va afavorir el creixement i, sobretot, la instal·lació de nombroses indústries que s’arrengleraven al costat de la via fèrria. Amb tot, a mitjan de segle els serveis públics eren bastant pobres, i gràcies de la iniciativa de l’alcalde del moment –un tractant de vins i d’altres productes– es va materialitzar el donar llum als carrers, primer amb fanals d’oli, i després de gas, atès que una fàbrica de gas es va instal·lar a Badalona i va dur a terme la canalització i col·locar nous fanals.

La fàbrica de gas, iniciativa d’un home d’una localitat del Maresme, va tenir una notable importància i una llarga vida. Tant és a així, que la companyia va tenir alguna altra fàbrica a altres localitats. En una inauguració d’una d’elles, durant un estiu, l’alcalde de torn va assistir acompanyat de l’exalcalde, aleshores només regidor. Ambdós van fer un viatge en tren des de l’estació de Badalona per assistir-hi, i van ser presents a la benedicció de la fàbrica i a l’àpat de celebració que es va organitzar.

Uns anys abans, aquest alcalde que formava part de les elits locals de Badalona, d’aquelles famílies amb cognoms ben singulars que, habitualment, ocupaven els càrrecs polítics de la vila, va comprar una sèrie de terres, entre elles una de ben gran que va dedicar a un conreu ben rendible. En una banda d’aquesta peça de terra s’hi va construir una plaça, inaugurada per en Joan Blanch i avui dia una mica deixada de la mà de Déu, en commemoració  d’un aniversari.

PREGUNTES

1. Com a comerciant o tractant, l’alcalde que va afavorir l’enllumenat no era gaire favorable als impostos de consums que gravaven l’entrada de productes a la vila i es va oposar a certes mesures. A l’altra banda, hi havia els partidaris de gravar el vi tant com la llei ho permetés. Entre els seus partidaris hi va haver pagesos, molt dels quals van ser regidors i alcaldes. Un d’aquests va ser alcalde diverses vegades i molt conegut per la seva actuació a la Milícia Nacional de Badalona. Saps quin és el segon cognom d’aquesta persona?

A la primera pregunta us preguntàvem el segon cognom d'un dels pagesos, que va ser alcalde i molt conegut per la seva actuació a la Milícia Nacional de Badalona. Sens dubte, aquesta era la pregunta més difícil de totes. Molts ens heu contestat alcaldes posteriors a la revolució de 1868, especialment Sebastià Badia, però buscàvem un anterior a aquesta. Ens referíem a Pere Vehils, que va estar al capdavant de l'alcaldia diverses vegades durant el regnat d'Isabel II, però que també va ser comandant de la Milícia Nacional. La dificultat era fonamentalment que el segon cognom gairebé no l'empra i, per tant, apareix molt ocasionalment a la premsa escrita. No n'hi havia de local, però sí comarcal o general, molta digitalitzada a la hemeroteca de la Biblioteca Nacional d'Espanya o l'ARCA. La pista era buscar-lo a través d'en Gerard Maristany, alcalde que va tenir la iniciativa de l'enllumenat, que com a comerciant, va tenir conflictes pels impostos de consum sobre el vi foraster. Podeu veure en la següent adreça (http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0026770335&page=5) un suplement de La Corona de 7 de juny de 1863, on s'esmenta el segon cognom del dit Vehils, que no era altre que Torrens (o Torrents).

2. No sabríem dir si les dues personalitats polítiques que van assistir a la inauguració de la nova fàbrica eren bones amigues o simplement mantenien una relació cordial, el que està clar és que no van barallar-se com en Joaquim Palay i Jaurés i en Pere Renom i Riera, que es va arribar fins al punt de suspendre l’ajuntament. Aquesta cordialitat, o fins i tot amistat, va fer que un fes de padrí –per substitució, això sí– de la primera filla de l’altre que es va contraure matrimoni. Saps dir-me el nom complet de la persona amb qui es va casar aquesta noia?

A la segona pregunta us preguntàvem amb qui es va casar la primera de les filles d'un alcalde que va contraure matrimoni. Aquesta era més senzilla de localitzar, per bé que primer calia trobar l'alcalde en qüestió. La pista per trobar-lo era la visita a la inauguració a la fàbrica de La Propagadora del Gas a Premià de Mar el 1884 (http://historiadepremia.com/gas2.html). Molts heu esbrinat correctament que es tractava de Josep Caritg i Arnó, que va anar acompanyat a aquesta visita per part del aleshores regidor i exalcalde Francesc d'Assís Guixeras i Viñas. Dèiem a la pregunta que un va fer de padrí de casament de l'altre, per tant era Guixeras qui ho va ser. Molts heu contestat que la primera filla que es va casar d'en Caritg va ser amb en Martí Pujol i Planas (tinc les meves sospites de per què), que ho va fer amb Concepció Caritg, però en realitat la primera que es va casar va ser Carme. I amb qui? Doncs amb el farmacèutic Joan Surroca i Viñeta (podeu veure la informació de l'esdeveniment a la pàgina 67 de  https://www.raco.cat/index.php/CarrerArbres/article/view/294517/383026). Guixeras va substituir a Antoni Ferratges de Mesa, futur marquès de Mont-roig, com a padrí.

3. Com dèiem, aquesta peça de terra comprar l’alcalde va dedicar-se a un dels conreus més rendibles del moment. Per cert, que fa... una mica de pendent, però es pot seure en aquesta mena d’amfiteatre o graderia que hi ha a la plaça. Saps dir-me quants esglaons té la graderia central on un s’hi pot asseure?

Finalment, la més senzilla de les preguntes era la d'anar a comptar alguna cosa. Us demanàvem quants esglaons o graons tenia una mena d'amfiteatre que hi havia a una plaça ubicada en una antiga gran propietat de l'alcalde de la segona pregunta. i que dit espai commemorava un aniversari. L'alcalde Caritg va ser propietari del turó d'en Caritg, i al seu peu es va fer la plaça del Centenari, en commemoració dels 100 anys com a ciutat de Badalona de 1897 a 1997. En aquesta graderia que es va construir, entre escala i escala, hi ha 10 esglaons o graons (us posem imatge aèria).